Publicador de continguts

ARTICLE TÈCNIC | 17/04/2025 Ruralcat

Creació de paisatges agroforestals resilients i la provisió sostenible de serveis ecosistèmics de Catalunya

Aquest article tècnic parlar sobre la transformació dels paisatges ccatalans, la superfície forestal ocupada pel desenvolupament industrial i com d'aquest context neix l’Estratègia de la bioeconomia de Catalunya 2030 (EBC 2030), amb el primer sector i la gestió sostenible del territori al centre

Vall de Siarb. Foto: Núria Aquilué (CTFC).

01. Paisatges agroforestals resilients com a política de país

Els canvis socials i culturals experimentats des de la Revolució Industrial han empès els nostres ecosistemes i el nostre sector primari a una realitat en la qual es constata una forta davallada de la qualitat dels hàbitats naturals, la biodiversitat d’espècies, la disponibilitat i qualitat de l’aigua i també de la producció primària. La creixent pressió exercida sobre els ecosistemes naturals i l’augment dels fenòmens ambientals extrems porten cap a escenaris de més vulnerabilitat respecte dels incendis, les plagues, les sequeres o el canvi climàtic, per anomenar-ne alguns. Addicionalment, els canvis d’usos del sòl, la degradació del teixit productiu i social en els territoris de muntanya i rurals, la creixent urbanització i els canvis socials del món rural suposen noves dinàmiques, pressions i riscos per als espais naturals i agroramaders.

Els paisatges catalans són testimoni d’aquesta transformació. Els darrers 30 anys, la superfície forestal arbrada del país ha tingut un increment anual de prop de l’1% fins arribar a una superfície actual d’1.331.906 ha (un 35% de la superfície total de Catalunya). Malauradament, aquest augment no ha anat acompanyat de més ocupació o d’un major desenvolupament industrial en el sector forestal, sinó que any rere any aquest sector i, per extensió moltes cadenes de valor vinculades al sector primari, ha anat minvant i perdent pes en el mercat.

En aquest context neix l’Estratègia de la bioeconomia de Catalunya 2030 (EBC 2030), amb el primer sector i la gestió sostenible del territori al centre. L’Estratègia pretén afavorir la transició cap a un model econòmic més sostenible i circular, basat en l’aprofitament òptim dels recursos biològics renovables i locals per tal de crear productes de més valor afegit i millorar alhora la competitivitat i la sostenibilitat del sector i d’aquelles cadenes de valor menys desenvolupades que permetin avançar cap a una Catalunya més resilient, competitiva i sostenible. Per impulsar aquests canvis de país, es fa necessària una gestió forestal i de territori integrada i transversal a escala de paisatge, que incrementi la resiliència socioecològica i que impacti en els diferents punts de les cadenes de valor, però també en la qualitat de vida de les persones i la seva comunitat.

Els paisatges agroforestals resilients, desenvolupats com a objectiu de l’EBC 2030, consisteixen a implementar un nou model de gestió territorial transversal, multinivell i multiactor. Han de garantir la persistència de les masses forestals, la conservació dels espais naturals i la bona gestió de la biodiversitat, alhora que possibiliten l’aprovisionament de recursos i béns del bosc, i l’activitat agroramadera i preserven els serveis ecosistèmics, tant físics, biològics com culturals.

Hi ha un potencial significatiu per alinear millor aquestes diferents necessitats a través d’una bona planificació a escala paisatgística de les activitats de desembosc, de gestió agrícola i ramadera, d’extracció de fustes i llenya i de millora dels hàbitats i conservació de la biodiversitat, amb solucions adaptades a les condicions i dinàmiques locals. És per això que des de l’EBC2030 s’està desenvolupant una metodologia de paisatges agroforestals resilients basada en la gestió integral i transversal, amb participació local i posant èmfasi en la producció i el manteniment dels serveis ecosistèmics. Es parteix de la implementació de cinc projectes pilot localitzats arreu de Catalunya: a Soriguera (Pallars Sobirà), al massís dels Ports (Baix Ebre), a la vall de Camprodon (Ripollès), a la vall del Carme (Anoia) i, finalment, a la cara nord i falda del Cadí (Cerdanya), que pretenen actuar com a laboratoris per al desenvolupament de la política de creació de paisatges resilients. Aquests pilots representen una gran varietat de casuístiques i problemàtiques, representatives d’aquelles en què es troben els municipis rurals i de muntanya en relació amb la disponibilitat d’aigua, l’activitat agroramadera, la superfície forestal, la titularitat dels boscos, la falta de relleu generacional i les dificultats en la gestió forestal, entre d’altres.

“La metodologia dels paisatges resilients impulsa una gestió de territori integrada i transversal a escala de paisatge, que incrementi la resiliència i que impacti positivament en les cadenes de valor i en la qualitat de vida de les persones i la seva comunitat”

Els projectes pilot han de servir per al desenvolupament cohesionat d’una política de gestió territorial integrada, basada en el consens i el coneixement local i científic, però també una política feta a mida i amb les necessitats locals al centre. El projecte de creació de paisatges resilients pretén ser l’instrument que estructuri les polítiques en matèria de gestió del territori i faci aflorar i vertebri totes aquelles iniciatives locals de gestió i dinamització territorial amb perspectiva multifuncional i posant èmfasi en el mosaic agrosilvopastoral enfocades a crear paisatges més cohesionats i més resilients, que permetin preservar la biodiversitat i impulsar el desenvolupament agroramader, forestal, econòmic i social.

02. Descripció de la metodologia per dissenyar paisatges agroforestals resilients

Per proposar una planificació territorial que promogui els paisatges resilients, és necessari caracteritzar l’estat actual de la distribució de les cobertes del sòl i descriure la composició i estructura dels rodals forestals.

Posant un èmfasi especial en la importància de les dades, els models, la participació de les comunitats locals i les eines de presa de decisions, els aspectes clau de la metodologia per codissenyar paisatges agroforestals resilients són els següents:

-Caracteritzar el paisatge i els ecosistemes forestals. Com a cartografia base s’utilitza el Mapa forestal espanyol 1:25.000 (MFE25), que ofereix una visió actualitzada de les principals cobertes del sòl (bosc, matoll, zona agrícola, prat/pastures i sòl no productiu) i una segmentació acurada de les masses forestals en rodals.

-Aplicar models de dinàmica i gestió forestal per simular l’evolució dels boscos en condicions climàtiques canviants i sota diferents alternatives de gestió forestal.

-Estimar la provisió de múltiples serveis ecosistèmics com ara l’aigua blava, la càrrega ramadera potencial o l’estoc de carboni en els boscos, així com altres variables clau per garantir la sostenibilitat i la funcionalitat dels paisatges agroforestals.

-Implicar les parts interessades en el procés de participació. Aquest pas és una peça clau en la definició dels criteris i objectius de gestió, ja que assegura que tant les veus de la comunitat com les d’altres experts implicats es tinguin en compte durant la presa de decisions i en la definició d’una visió consensuada del paisatge que cal assolir.

-Determinar indicadors específics relacionats amb la resiliència i la sostenibilitat dels ecosistemes agroforestals, que serveixen com a marc per avaluar l’èxit de les estratègies de gestió i que es ponderen per prioritzar les accions i els recursos en funció de les necessitats més importants.

-Utilitzar eines avançades, com ara mètodes d’optimització i anàlisis multicriteri, per prendre decisions basades en dades i evidències a partir d’una base sòlida i consensuada.

Per elaborar un pla de paisatge agroforestal resilient a partir de les premisses globals i incloent-hi acords respecte a les zones de superposició de prioritzacions, es desenvolupa un treball d’anàlisis i diagnosi on s’integren variables físiques, polítiques, socials i econòmiques que convergeixen a la zona d’estudi. Es presenta com a resultat una visió d’un paisatge resilient futur, a la qual s’arriba a través de la gestió sostenible del territori.

03. El projecte pilot de Soriguera com a nou model de gestió pública

03.01 Situació de partida

Soriguera és un municipi del Pallars Sobirà amb una altitud mitjana de 1.258 m (oscil·lant entre els 596 i els 2.438 m) sobre el nivell del mar. Té una superfície de 106,4 km² i una població censada de 431 habitants l’any 2021, amb una densitat mitjana de 4 habitants per km². El 75% del municipi es troba dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu. Aproximadament 76 km² de bosc són de titularitat pública, amb una distribució que inclou la Generalitat de Catalunya (44,8%), el municipi mateix (40,6%) i entitats municipals descentralitzades (14,6%). Arran de categoritzar les cobertes del sòl amb l’MFE25, s’observa que el 72% de Soriguera està cobert per zones forestals arbrades, mentre que les zones de matollar representen el 15%, i els prats i pastures el 10%, amb una petita cobertura agrícola del 2% (fig. 1).

A partir d’una proposta inicial de paisatge agroforestal resilient a Soriguera, derivada del procés d’optimització dels principals serveis ecosistèmics, s’han consultat els experts del territori en diferents àmbits d’acció. L’objectiu ha estat caracteritzar i identificar aquelles zones específiques per a la priorització d’una certa activitat que requereixen mesures especials de gestió o que poden presentar restriccions respecte als canvis proposats. D’aquesta manera, es pretén dissenyar un pla d’acció que condueixi el territori a ser un paisatge agroforestal resilient que respecti, de forma consensuada, les prioritzacions de cada àmbit. Les zones específiques segons criteri expert són, d’una banda, les àrees amb vocació agroramadera, d’altra banda, les àrees prioritàries per a la conservació de la biodiversitat i, finalment, les àrees estratègiques per a la prevenció de grans incendis forestals.

03.02 Propostes per a les zones específiques segons criteri expert

Per identificar àrees amb aptitud per a l’activitat agroramadera, s’utilitza informació d’usos del sòl del segle XX. S’agrupen zones de cultius passades i actuals, que sumen 1.497 ha, però s’apliquen restriccions per garantir-ne la viabilitat: han de ser mecanitzables, amb un pendent ≤ 20%, amb una distància ≤ 1.500 m a qualsevol nucli urbà, una superfície > 3.000 m2 i estar situades a ≤ 1.500 m d’altitud. Amb aquestes limitacions, 221 ha són òptimes per a nous conreus i poden doblar la superfície actual dedicada a la producció agrícola. Les zones que potencialment podrien tenir una vocació ramadera i es podrien pasturar són aquelles que no eren ni cultius ni bosc dens el 1956 i que tampoc estan conreades actualment. I es delimiten com a viables les zones amb vocació ramadera amb orientació sud o oest i pendent ≤ 30% que permetin el manteniment mecanitzat. Aquestes zones representarien un extra de 961 ha per ser dedicades a l’activitat ramadera, ja sigui adevesant el bosc o creant noves pastures.

Figura 1. Mapa de la situació actual de Soriguera (2020). Font: Elaboració pròpia del CTFC a partir del Mapa forestal espanyol MFE25.

Es disposa de cartografia detallada, proporcionada pels tècnics del Parc Natural de l’Alt Pirineu, de les zones que requereixen una priorització de la conservació de la biodiversitat per la seva singularitat i per ser hàbitat d’espècies protegides.

I, finalment, el Grup de Suport d’Actuacions Forestals del cos de Bombers de la Generalitat ha establert àrees estratègiques per a la prevenció de grans incendis forestals. En conjunt, s’elabora una proposta de condicions òptimes, és a dir, amb un seguit d’actuacions tàcticament ideals per reduir el risc d’incendi però que responen a una situació de màxima capacitat d’actuació en el territori sense contemplar altres prioritats. En aquestes zones, les actuacions a realitzar van molt lligades a trencar la continuïtat de les grans masses de combustible per minimitzar el potencial dels grans incendis forestals i evitar que traspassin d’un vessant a un altre dels diferents massissos que es troben dins del municipi.

03.03 Itineraris de gestió forestal

D’altra banda, s’han proposat tres models alternatius de gestió forestal per a les zones arbrades de Soriguera, en comparació amb l’enfocament actual. Cada model té prescripcions silvícoles específiques per a les espècies forestals dominants de la zona com ho són el pi roig, el pi negre, la pinassa, les alzines i els roures, així com les seves pròpies característiques i implicacions per a la biodiversitat i la funcionalitat dels ecosistemes.

-Model ORGEST: implica una gestió regular amb una major freqüència d’intervencions. No obstant, l’extracció d’àrea basal és, segons l’espècie, entre un 5% i un 15% inferior respecte del model actual.

-Model naturalístic o gestió forestal propera a la natura: busca emular els efectes de les pertorbacions naturals de baixa intensitat a les masses forestals restals. S’intenta aprofitar la disposició dels arbres en peu per regular la cobertura arbustiva del sotabosc de manera natural.

-Adevesament: transforma els boscos en una formació de devesa, que combina arbres de gran diàmetre amb una coberta herbàcia que pot ser aprofitada pel pasturatge dels ramats.

Senders del Parc Natural de l’Alt Pirineu. Foto: Núria Aquilué (CTFC).

03.04 Proposta de paisatge agroforestal resilient per a Soriguera 2050

Tenint en compte els paràmetres anteriors, s’ha desenvolupat una proposta de paisatge agroforestal resilient per a Soriguera fins a l’any 2050, mitjançant eines d’optimització espacial. Aquesta proposta està dissenyada per satisfer les premisses de resiliència global i incorporar les prioritats identificades pels experts en el procés de codisseny. En la proposta, s’han tingut en compte canvis en les cobertes del sòl i models de gestió forestal alternatius als actuals. Aquests canvis han estat dissenyats per optimitzar la provisió de serveis ecosistèmics mentre es continuen respectant les prioritzacions en termes de conservació de la biodiversitat, prevenció d’incendis forestals i promoció de l’activitat agroramadera (fig. 2).

Els canvis de cobertes del sòl proposats contemplen la transformació de matollars a bosc per successió natural i l'adevesament o la creació de noves zones de pastura per fomentar l’activitat ramadera. La proposta també afecta zones amb una vocació agrícola i ramadera específica, amb la finalitat de potenciar la resiliència socioecològica del paisatge.

”Per entendre i descriure el futur paisatge resilient es tenen en compte aspectes com la provisió d'aigua, la càrrega de combustible en superfície, la biodiversitat forestal, l'estoc de carboni, la producció agrícola i ramadera i la producció de fusta”.

Per entendre i descriure el futur paisatge resilient, s’han calculat les projeccions de serveis ecosistèmics en aquest context de resiliència socioecològica, que inclouen, entre d’altres, la provisió d’aigua, la càrrega de combustible en superfície, la biodiversitat forestal i l’estoc de carboni en les zones arbrades. S’han comparat aquestes projeccions amb la situació actual i les estimacions actuals de serveis ecosistèmics, tant en un escenari que manté la tendència socioeconòmica passada com en un escenari amb mesures per millorar la resiliència socioecològica davant del canvi global (taula 1). Això ha proporcionat una visió més detallada de com la gestió proposada pot influir en la provisió de serveis ecosistèmics en el futur paisatge agroforestal de Soriguera.

03.05 Conclusions

La proposta de paisatge agroforestal a Soriguera en el marc de la resiliència socioecològica ofereix resultats positius en una àmplia gamma d’indicadors globals. La diversitat del nou mosaic paisatgístic contribueix a la conservació de la biodiversitat en zones de muntanya, que contraresta els efectes negatius de l’abandonament rural. En la priorització exhaustiva de la conservació, especialment de zones d’alt valor ecològic i àrees declarades hàbitats d’interès comunitaris, destaca l’atenció posada en els espais clau de la xarxa Natura 2000.

Figura 2. Proposta de paisatge resilient per a Soriguera per a 2050. Es mostren el mapa amb el canvi d’usos del sòl (a dalt) i la proposta de gestió forestal de les zones arbrades actuals per al paisatge agroforestal resilient (a baix). Font: Elaboració pròpia del CTFC a partir del Mapa forestal espanyol MFE25

S’observa un augment notable en la producció d’aigua blava, que millora la capacitat d’aprofitament del recurs hídric. Així, la gestió activa del paisatge i dels boscos millora la resiliència als efectes del canvi climàtic i la sequera. A més, la reducció de càrrega de combustible i de biomassa forestal disminueix el risc de grans incendis forestals. De la mateixa manera, la diversificació del paisatge ajuda a reduir la continuïtat horitzontal del combustible i augmenta la seguretat en les operacions d’extinció d’incendis.

La promoció de l’activitat agrícola i ramadera emergeix com una peça clau per mantenir la vitalitat socioeconòmica local i assegurar un paisatge dinàmic i diversificat a llarg termini. L’augment substancial de la capacitat de mobilització forestal impulsa l’economia local i contribueix a la bioeconomia. Cal destacar que, tot i que l’estoc total de carboni en la biomassa forestal en peu pot ser lleugerament inferior, l’avaluació del balanç net d’emissions requereix la consideració dels estocs als sòls agrícoles i forestals.

Taula 1. Comparativa de provisió de serveis ecosistèmics al municipi de Soriguera. Font: elaboració pròpia.

La fusta de qualitat mobilitzada no només té un impacte positiu en el balanç de carboni, sinó que també pot ser utilitzada com a matèria primera per a productes forestals d’alt valor afegit. En aquest context, aproximadament la meitat d’aquesta fusta pot ser destinada a bioenergia, la qual cosa contribueix significativament a la mitigació del canvi climàtic mitjançant la reducció d’emissions en comparació amb l’escenari actual d’ús de recursos fòssils.

Els resultats d’aquesta proposta posen de manifest la multifuncionalitat i la integració d’una àmplia gamma de factors clau del paisatge. Aquesta metodologia de treball a escala de paisatge, que integra les visions de tots els actors, permet una anàlisi de múltiples criteris que resulta imprescindible en els processos de presa de decisions per projectar els paisatges que volem pel futur. Així doncs, aquest enfocament obre les portes a una nova manera de planificar la gestió del territori mitjançant la implementació de la bioeconomia i representa un punt de trobada per abordar els reptes, les necessitats i les preocupacions relacionades amb el canvi global i la gestió del territori.

Per saber-ne més

OFC - Observatori Forestal Català https:// www.observatoriforestal.cat/ FORMES – Sistema de projecció per a la planificació multiobjectiu a Espanya https://www.ctfc.cat/formes.php

Autoria

Josep Milà Puigdomènech