OV Fertilització Tractaments Consolidats Compostatge titol
Compostatge
OV Fertilització Tractaments Consolidats Compostatge text
El compostatge és el procés biològic de descomposició i estabilització de la matèria orgànica en condicions aeròbies
(amb presència d’oxigen), en un règim d’operació que permet assolir temperatures termòfiles gràcies al calor generat
pel metabolisme dels microorganismes descomponedors. Amb aquest procés s’obté el compost, un producte amb valor
fertilitzant sòlid estable i higienitzat, lliure de patògens i llavors, que presenta característiques totalment
diferenciades dels subproductes frescos de partida. No és un material putrescible i, per tant, no genera pudors quan
s’emmagatzema, té un color fosc i en general no es distingeixen les restes del material inicial. El procés de
compostatge es pot aplicar a tot tipus de fems, gallinassa, la fracció sòlida dels purins i el digerit provinent de
la digestió anaeròbica de les dejeccions. Accés
a la Guia per al compostatge en granja de dejeccions ramaderes.
El compostatge té lloc gràcies a l’acció de microorganismes aeròbics. Aquests
proliferen ràpidament quan es donen les condicions òptimes de creixement, fet
que es detecta per un increment molt significatiu de la temperatura del material
en descomposició fins arribar al rang termòfil (entre 45 i 70°C). Després
d’aquesta primera fase de descomposició, en segueix una segona més lenta
coneguda com a fase de maduració, en la que el compost s’acaba d’estabilitzar a
temperatura ambient. Per tal d’iniciar el procés de compostatge, el material a
compostar ha de tenir un contingut en humitat entre el 40% i 65%, una relació
carboni/nitrogen (relació C/N) entre 25 i 35, i la suficient porositat per tal
d’afavorir la circulació d’aire a l’interior del material apilat, motiu pel qual
sovint s’afegeix també material ligno-cel·lulòsic que actua com a estructurant.
Infraestrucctura: plataforma impermeable amb recollida de
lixiviats, cobert, amb subministrament d'aigua i amb un sistema de ventilació en
cas d'areació forçada
Equips:Màquina voltejadora o equipament similar, tractor amb
pala, màquina trituradora per adequar la mida del material estructurant i
finalment un sistema de criba per recuperar el material estructurant
Elements de control: >Mesurador de temperatura
Additius i altres materials: Palla, encenalls, serradures i les
restes d'esporga convenientment triturades.
La durada del procés depèn de la naturalesa dels materials de partida i del grau
d’eficiència que s’hagi assolit al llarg del compostatge. En general, però,
caldria
pensar en períodes de 3 a 6 mesos per tal d’obtenir un material compostat
suficientment estable. Com més temps es mantinguin les temperatures altes, dins
el
rang termòfil, més eficient serà el procés de descomposició i estabilització del
material, i s’assolirà una major destrucció de patògens i llavors de males
herbes.
Es pot afirmar, doncs, que la durada del procés dependrà de la qualitat del
producte
final desitjada. En condicions òptimes s’estima que les pèrdues de nitrogen per
volatilització d’amoníac són d’un 15%. Per altra banda, gràcies al procés de
compostatge s’aconsegueix disminuir aproximadament un 50% la massa del fem o
fracció
sòlida abans de ser compostada, concentrant els nutrients i reduint-ne el cost
de
transport.
El compost és el fertilitzant orgànic de Tipus 1 (relació C/N elevada) per
excel·lència i, a diferència dels altres processos de tractament, el compostatge
s'ha considerat històricament com a mètode per generar un producte de valor
agegit més que no pas com una forma de tractar residus.
Venda com a fertilitzant
Per posar el compost a la venda com a fertilitzant s'haurà de complir amb les
condicions normatives establertes a escala estatal (Real Decret 506/2013 amb les
seves modificacions).
L’acció del material estructurant és particularment crítica a l’inici del
procés, quan la putrescibilitat de la matèria fresca és màxima i el consum
d’oxigen pot superar les possibilitats de renovació de l’aire de la matèria
en descomposició. En aquest cas, la formació de “bosses d’anaerobiosi” dins
la massa compostant provoca problemes de males olors per l’emissió de
compostos orgànics volàtils, amoníac i sulfur d’hidrogen.
També es pot formar metà que, un cop alliberat a l’atmosfera, contribueix a
l’efecte hivernacle. Si les condicions de manca d’oxigen són generalitzades,
les temperatures quedaran limitades al rang mesòfil i el procés de
compostatge es compromet. Per altra banda, el material estructurant permet
incrementar la relació C/N vers a valors entre 30 i 40, rang que és adient
per al procés, en comparació amb els valors d’entre 8 i 15 que es donen als
fems frescos.
